Wikialberta:Acerca de
De Wikialberta
Les religions són el producte organitzat de l´espiritualisme institucional. Un cop és pujat al rang de la idea institucionalitzada se segrega la necessitat d´una estructura que la conservi. Aquesta, genera relacions contractuals amb un sèquit que la defensa. És així, que a partir d´una espiritualitat individual, a manera de teogonia particular, es passa a l´esglèssia piramidal en la que cada creient segueix un procés de sublimació: el de deixar de banda els seus propòsits dins una via mística original per convertir-se en un devot de ritus i vots marcats per la seva superioritat de la que rep ordres o consells. La religió se suposa que és l´ampar teòric per fer un acompanyament després de la mort. Enlloc d´això tendéix a extendre el seu control durant la vida i després de pérdre-la.
Quan consegueix marcar tot el seu poder sobre l´individu, ni el deixa morir en pau, doncs s´ha de confessar a corra cuita o el seu cadáver és manipulat per l´extremaució, ni el deixa viure tranquil, doncs li marca la moral que ha de seguir. Recordem l´actitut interrogadora dels frares o pastors a indrets atemorits, en quan a deixar de seguir els costums als que obliga la mare esglèssia, L´esglèssia en qüestió de mare en té poc. Es tracta d´una organització fantàstica amb poder polític i econòmic fora de dubta. I que, per si fos poc, continúa tenint el vist i plau de les institucions de govern i les partides pressupostàries corresponents.
La religió, a força de ritus repetit i dogmatitzat, pretén anar-se mantenint els segles pels segles, sense reconèixer els errors comesos. Amb l´excusa de la protecció i d´un fastuós calendari de rituals per any, no deixa temps ni opció a que la gent creixi pel seu compte. L´esperança en el més enllà i o en la trascendència espiritual és una visió absolutament personal. Ningú pot fer creure a ningú en l´univers espiritual i fer-li prosselitisme. La fé és un assumpte privat. Quan se´n fa empresa d´ell va en contra de la mateixa espiritualitat. Seguir els rituals acostuma a treure molt de temps, massa!, en contra de dedicar-lo a gaudir, relacionar-se, pensar, estudiar o reflexionar i arribar a les conclusions de la vida i de la mort per un mateix. En tot cas, el seguiment ritualístic és cosa de cadascú. La pregària és una eina de concentració i de fuga mundi per alguna gent, el mateix que les cinq genuflexions per dia d´acord amb el alcorà és una manera particular de mantenir-se en forma física i obeir la cridòria dels imams. Altres necesiten fer rodar cilindres de llauna amb mantres escrits i altres, resar el rosari amb cantineles de murmuris al capvespre. Que cadascú triï la seva liturgia, sigui per encomenar-se als poders celestials o per cumplir amb la cita dels oratoris. El que no és tolerable, és que s´imposi fer-ho per tradició i encara menys a criatures que no han tingut temps de pensar-ho pel seu compta. La divisió del pensament no està tan entre creients i no creients del deucentrisme, com entre gent que es permet la llibertat de pensar i anar creixent al seu ritme i la que imposa morals tancades per l´empenta tradicional del passat i força a subscriure predicats dogmàtics als demés.
